Pere Bonnín

Em commou la resiliència del grup sobiranista que es reuneix per cantar El cant dels ocells, del qual la lletra és una nadala. El sentit polític l’hi va donar el 1971 Pau Casals interpretant (sense lletra) a el violoncel a les Nacions Unides després d’un breu discurs en què reclamava la llibertat de la Nació catalana, sotmesa pels imperis francès i castellà.

El resultat de les eleccions a les Illes Balears suggereix que persisteix la por a la llibertat, propi de l’servent que no pot imaginar la vida sense l’amo espanyol, tot i que el preu que paga per la suposada “protecció” sigui excessiu.

Amb tot, els somnis d’independentisme no han mort, “Són molts els mallorquins que ja no creuen en l’epopeia mai interrompuda de les victòries d’Espanya, ni en els credos salvadors dels polítics madrilenys, ni en la regeneració promesa pels personatges que ahir deien autonomia al que avui anomenen unitat sagrada “.

La cita anterior és de la presentació de La Veu de Mallorca el 3 de febrer de 1900, fa ja 119 anys.

Afegia: “Només són mallorquins els que desitgen la personalitat política de la pàtria, que no rebutgen la pròpia llengua ni les belles costums de la terra i veuen amb el cor oprimit la invasió forastera“.

Doncs “forasters seran sempre els que sacrifiquin la pàtria a un partit, la idea a un home, la terra a l’Estat“.

 

Article original publicat a Opinión de Ultima Hora, 14-11-2019

Me conmueve la resiliencia del grupo soberanista que se reúne para cantar El cant dels ocells, cuya letra es un villancico. El sentido político se lo dio en 1971 Pau Casals interpretándolo – sin letra- al violoncelo en las Naciones Unidas tras un breve discurso en el que reclamaba la libertad de la Nación catalana, sometida por los imperios francés y castellano.

El resultado de las elecciones en las Illes Balears sugiere que persiste el miedo a la libertad, propio del siervo que no puede imaginar la vida sin el amo español, aunque el precio que paga por la supuesta “protección” sea excesivo.

Con todo, los sueños de independentismo no han muerto, “Son muchos los mallorquines que ya no creen en la epopeya nunca interrumpida de las victorias de España, ni en los credos salvadores de los políticos madrileños, ni en la regeneración prometida por los personajes que ayer decían autonomía a lo que hoy llaman unidad sagrada”.

La cita anterior es de la presentación de La Veu de Mallorca el 3 de febrero de 1900, hace ya 119 años.

Añadía:” Solo son mallorquines los que desean la personalidad política de la patria, que no rechazan la propia lengua ni las bellas costumbres de la tierra y ven con el corazón oprimido la invasión forastera”.

Pues “forasteros serán siempre los que sacrifiquen la patria a un partido, la idea a un hombre, la tierra al Estado”.