images

Manifest 2019

E l dia 12 d’abril de 1931, la ciutadania de Mallorca va participar en unes eleccions municipals que suposaren, dos dies després, el 14 d’abril, la proclamació de la II República de manera democràtica i pacífica. Per primera vegada, es va creure en la força de la solidaritat, la igualtat, la tolerància i la llibertat, com elements dinàmics i de canvi. La República treballà intensament per assolir més justícia social i llibertats civils. Va implantar la separació de poders de l’Estat, la laïcitat, els drets laborals i sindicals, el sufragi universal, el vot de les dones, el matrimoni civil, el dret de divorci, el projecte de llei per l’avortament, la secularització dels cementiris i espais públics, la creació del Ministeri de Sanitat i Assistència Social, la reforma militar, la reforma agrària, la reforma de l’educació, establint l’ensenyament únic, obligatori, laic i gratuït, i la creació de 10.000 noves escoles i un cos modèlic de mestres nacionals. Cinc anys després, un sector de l’exèrcit espanyol, amb la col·laboració dels partits de dreta, especialment de Falange, i l’aquiescència activa de l’Esglé- sia, dugué a terme un cop d’estat contra el Govern legal i legítim de la II República. Aquell 19 de juliol de 1936, Mallorca va deixar de ser l’illa de la calma per convertir-se en l’illa del terror, es va perseguir, detenir i executar a milers de persones per la seva relació i la seva fidelitat amb el règim democràticament elegit pel poble.

Batles, regidors, funcionaris, militars, mestres, treballadors, sindicalistes, polítics, foren declarats enemics del nou règim feixista. Es suprimiren tots els drets i llibertats i s’instal·là una dura i llarga dictadura de quasi 40 anys, que causà milers de víctimes. Mort el dictador, la monarquia borbònica ratificada per la Constitució de 1978, amb un rei anomenat i triat per Franco, ha estat la garantia de continuïtat de les estructures de poder establertes pel franquisme i de la impunitat del genocidi i crims franquistes. 450.000 persones assassinades i/o desaparegudes, milers de persones exiliades, de detencions il·legals, camps de concentració, tortures, violacions, treball forçat i esclau, espoli de béns, alteració d’identitat, robatori d’infants i demés delictes tipificats jurídicament com a crims contra la Humanitat segueixen ara mateix fora de l’empara de la llei, a conseqüència dels pactes d’impunitat de la mal anomenada Transició; de la mateixa manera que la República segueix fora del marc legal, proscrita i marginada, i sense jutjar el delicte contra la forma de govern comès contra ella, la República

fou enderrocada per un cop d’estat feixista, per la força de les armes, i no a les urnes. Diuen que els pobles que obliden el seu passat estan condemnats a repetir-ho, sembla que no aprenem, avui de nou sorgeixen autoritarismes a tot el món, Brasil, Itàlia o EEUU per exemple. I aquí també, ho hem vist recentment a Andalusia, on l’extrema dreta participa dels pactes de govern. L’extrema dreta, fins ara a l’ombra però latent, ha esperat pacientment les conseqüències de la crisi econòmica per sembrar desconfiança, por i odi i avui torna a mostrar-se disfressada de demòcrata, sorgeix de nou sense complexes amb discursos carregats d’odi que cerquen fragmentar a la societat, amb el suport dels poders polítics, judicials, econòmics i mediàtics. Ataquen drets fonamentals a una democràcia: els serveis socials, els drets de les dones, els col·lectius LGBTI, la diversitat cultural i lingüística, els drets dels pobles a decidir, la classe treballadora, la nostra memòria històrica i les víctimes del feixisme, negant inclòs l’holocaust. Sorgeixen de nou les seves tesis revisionistes i negacionistes, amb campanyes pagades i dirigides pels poderosos de sempre, pels que mai han deixat de controlar el poder a conseqüència dels pactes del règim de 1978. Pactes que han permès part de l’esquerra que no ha tingut la destresa ni la valentia per assumir i assolir una vertadera justícia transicional, i així ara ens trobam amb monuments feixistes que honoren a “herois” que perpetraren crims de guerra contra població civil indefensa, com és el cas del monument de Sa Feixina a Palma, o amb el dictador Franco en el Valle de los Caídos, enterrat i honorat on el seu règim va voler. Ens trobam sense que ni un sol responsable dels crims franquistes hagi estat mai jutjat, ens trobam amb 169 lleis franquistes vigents que bloquegen l’accés a la veritat i a la justícia, 66 de les quals no han estat mai modificades, 43 d’elles han estat signades pel mateix Franco, tot continua “atado y bien atado” com ja va anunciar el dictador. Com a entitat que treballa pel dret a la veritat, a la justícia i a la reparació i en defensa dels DDHH, volem manifestar el nostre rebuig als totalitarismes i al ressorgiment dels seus missatges feixistes, racistes, xenòfobs i masclistes. Rebutjam a la monarquia borbònica, sorgida directament de la dictadura franquista, els pactes de impunitat de la Transició i la Constitució de 1978, així com també expressam el nostre reconeixement a la República com a forma de govern legal i legítima i a totes les víctimes de la repressió franquista. Finalment, manifestam la nostra ferma voluntat de seguir treballant per la recuperació de la seva memòria i la nostra gratitud per la seva lluita, que recollim i fem nostra.

Que els seus noms siguin per a nosaltres símbols de lluita per la Justícia i per la Llibertat.

VISCA LA REPÚBLICA!!!!